NOTA: Això es un article d’opinió, i tot està basat en el criteri subjectiu de qui escriu l’article. Si vols dir la teva, escriu-nos un comentari!!

Bèlgica es un país que ha parit moltes de les cerveses més reconegudes mundialment, receptes molt antigues per cerveses amb un estatus de culte. Chimay, Westmalle, Westvleteren, Rochefort son cerveseres que porten més de cent anys fent cervesa, amb tradició i respecte, i s’han guanyat aquest reconeixement en tot aquest temps.

Però ara que vivim una explosió de cervesa “artesanal” a tot el món… què passa a Bèlgica? Continuen amb la seva tradició centenària o trobem una renovació i adaptació als nous temps? En la meva opinió… totes dues opcions son certes. Mentres que les grans “brasseries” continúen amb les seves receptes com els grans referents que son, d’altres noves productores treuen renovades i molt bones cerveses que recullen el llegat del país, però que modernitzen els sabors.

Avui veurem alguns exemples de brasseries belgues que son joves promeses (“joves” respecte als seus compatriotes més antics).

De Struise Brouwers

Fundada l’any 2001 però nòmada fins el 2014 (o sigui, que no va tenir una fàbrica propia fins més de 10 anys desprès de començar a fer feina), es per mi un dels símbols de la nova onada de cervesa belga.

Un dels seus productes estrella, la Pannepot, es una cervesa especiada classificada como una dark strong ale. Una cervesa fosca que es l’especialitat que treballen aquests cervesers. La seva “Black Albert” va ser molt apreciada per un servidor de vostès durant molt de temps, i va revifar el meu desitg per la cervesa belga. En tercer lloc com a destacable la Tsjeeses que es una cervesa envellida en barrica de roure.

De Struise han estat els nois rebels de moda durant molt de temps, tot i que he de dir que en els últims 2 o 3 anys, les seves produccions de Pannepot han disminuit en qualitat. Potser precisament al fet de que han començat a produir la cervesa en les seves pròpies instal-lacions? Casualment la 2014 va ser la última que em va semblar boníssima. 2015 va donar bajón i la 2016 més encara.

Encara he de tastar les “Damnation” que son experiments fets amb la Black Albert, envellint en barriques o bé afegint gra de cafè, per exemple.

Tilquin

Si sou fans de les làmbiques, aquests us sonaràn. Creieu que eren tan antics com Cantillon? Pas du tout!! Fundats l’any 2009 pel senyor Pierre Tilquin, bio-ingenier que enlloc de desenvolupar virus zombies o mutacions a lo X-Men, va decidir fer cervesa.

No podem dir que sigui una brasserie del tot, perquè molts dels seus productes son “blendings”, o sigui, mescles que fan amb cervesa d’altres fabriques i que fan refermentar i envellir per diversos anys.

El resultat ? Unes làmbiques fantàstiques i afruitades, tot i que la seva Oude Gueuze Tilquin à l’Ancienne seria el seu « buque insignia ».

Brasserie de la Senne

Fundada a finals de 2003, aquesta fàbrica produeix cervesa en un estil molt clàssic. No obstant, te diverses col-laboracions on fins i tot ha produit una “IPA”, que està molt de moda. Això es algo que per mi denota que els belgues, tot i tenir un univers propi, han vist les tendències del mercat i tot i que no s’han llençat a la piscina encara, si que han produit algunes cerveses en aquesta línea més llupolada.

I fins aquí aquest artícle que preten il-lustrar sobre algunes de les brasseries de nova generació (o nou segle) del país de la birra naciente. D’altres mencions de joves productors serien Nieuwhuys, De Plukker o Les Trois Furquets (haha !). Però de bon segur que m’he deixat a algú… en sabries dir alguna? Deixa’ns un comentari més avall.