Si demanes una Westmalle, et serviran o bé una Tripel o bé una Dubbel. La primera, una rossa forta de la família trapista, constitueix ara mateix un 75% de la producció d’aquesta cerveseria d’abadia. La segona, que abans era més comuna, és una cervesa fosca. Però… quina escollirem?
La història de Westmalle es remunta quasi dos segles enrere: l’any 1836 Westmalle obté el reconeixement com abadia. Els monjos passaven els dies treballant en agricultura i granja, el seu principal mitjà de subsistència. En un principi, els monjos estaven només autoritzats a beure vi, d’acord a les regles de Sant Benedictí, però el sòl de la regió de Kempen i el clima belga no permetien el conreu de la vinya, raó per la que van optar per la cervesa.
Els monjos van començar a produir una cervesa tipus witbier i una altra fosca i més forta, inspirats per la cervesa de Chimay. La primera versió de la dubbel, la fosca, data de 1926 i va començar a embotellar-se en ampolles de 33cl el 1934. La informació de la cervesa s’imprimia al tap, fins l’any 1987 en que es van començar a produir etiquetes.
Una dubbel de barril té un sabor menys afruitat que a l’ampolla, tot i que és més dolça i maltosa, amb punts de café i caramel. En ampolla, és una mica més seca al final i un punt més amarga.
Va ser l’any 1934 quan es va llençar al mercat la nova cervesa de Westmalle: la tripel, que provenia de la cervesa de taula que feien els monjos. Amb una graduació de 9’5%, va ser considerada molt forta a l’època (i encara ho és avui en dia). Un aroma afruitat provinent de la fermentació, tocs d’espècies, mel i malta. Moderadament llupolada, bon cos i bona carbonatació.
Tanmateix, el gust no és gens alcohòlic, i una sobrietat i elegància molt pròpies li han donat el sobrenom de “Mare de Totes les Triples”.
I doncs? Quina serà la teva elecció? Dubbel o Tripel?
Deixeu un comentari