Fa uns dies, mentre gaudia d’unes cerveses en un dels meus locals favorits, per no dir la meva segona casa: LAMBICUS a Barcelona; vaig sostenir una conversa entre un altre client i l’amo en on el tema eren les cerveses STOUT i les PORTER. La conversa versava sobre si són el mateix o són dos estils diferents i això em va fer pensar en per què no escriure alguna cosa sobre això.

Després d’haver llegit i investigat una mica no pretenc crear un criteri únic ja que el que he pogut concloure en primer lloc és que aquestes cerveses com a part d’aquesta gran família de begudes té tanta història al darrere que ens pot ofrenar amb mites i xafarderies així com estilismes i altres gustos i sabors, en qualsevol cas el que si queda clar és que són dues cerveses que propicien amenes tertúlies cerveseres.

En primer lloc hauríem de remuntar-nos a temps anteriors al segle XVIII quan encara no es feia servir la paraula PORTER i era el substantiu STOUT l’utilitzat per diferenciar les cerveses més fortes, aquelles que s’obtenien de l’ocupació de malts fosques i que tenien al seu torn major grau alcohòlic i més cos. D’aquí es pot dir que hem heretat amb el pas del temps la tendència a associar les cerveses més fosques amb begudes de major grau alcohòlic i gust fort encara que actualment no sempre sigui així. Heus aquí una primera raó o definició de les STOUT, ja que la traducció d’aquest substantiu entre tantes accepcions que pot tenir és: robust o fort i en algun cas “cervesa negra”.

Si bé és cert que en tot Regne Unit es podien trobar les STOUT com cerveses més fortes en color i grau alcohòlic, és al la ciutat de Londres, entrats al segle XVIII, quan apareix un estil de STOUT menys potent i fosca que rep el nom de PORTER per haver-se convertit en la beguda predilecta entre els portadors (porters, en anglès) dels mercats de proveïment i el port londinenc. Així doncs també es pot dir que una PORTER és una STOUT amb menys potència en sabor, cos i alcohol.

Però dit tot això i tot i que el punt en comú entre les PORTER i les STOUT podria ser el seu color, cos i grau alcohòlic també podem establir un altre tipus de diferenciació ja que les PORTER sorgeixen amb l’aparició de la tendència a crear cerveses a partir de la barreja de diverses d’elles durant el segle XVIII, bàsicament com a combinació d’una proporció de Pale Ale, Brow Ale i Stale Ale donant peu a que es pugui dir que organolèpticament són un altre estil de cervesa.

Amb el pas del temps les dues receptes han canviat i evolucionat de la mà de l’home com ell mateix ho ha fet. Així doncs si volem podem establir una classificació semàntica en on una és part de l’altra o una diferenciació organolèptica en on són dos estils separats, establir diferenciacions a partir de la forma moderna d’elaborar-les, franja de grau alcohòlic de cadascuna, densitats originals de cadascuna etc. però el més important és recordar que bé sigui amb una o amb una altra la idea és poder brindar sempre i poder dir SALUT I Bona BIRRA.

Fonts per aprofundir:
http://www.revistamash.com/detalle.php?id=336

http://www.bjcp.org/stylecenter.php

Please follow and like us:
error0
fb-share-icon
Tweet 20
fb-share-icon20